Powered By Blogger

dijous, 3 de novembre del 2011

La Costa Brava: Geografia

Extensió


La Costa Brava sobre el territori català.

La franja litoral s'estén al llarg de 158 quilòmetres lineals (85 milles nàutiques) i 256 quilòmetres. Amb 3.611,9 km², el contorn escarpat de les seves afamades platges i les viles marineres que en poblen el litoral no són l'únic atractiu de la Costa Brava.
Els parcs dels Aiguamolls de l'Empordà i el Cap de Creus, les Illes Medes o l'estany de Banyoles, el passat medieval preservat a enclavaments com Pals, el barri vell de Girona o a l'art romànic de Sant Pere de Rodes, el surrealisme de les creacions de Salvador Dalí al Triangle Dalinià... Les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva, el Gironès i el Pla de l'Estany, batejades com a Costa Brava ara fa justament 100 anys, ofereixen al visitant tota mena d'alternatives per a les vacances.

Litoral

El caràcter de les platges, molt sovint formades per cales tranquil·les de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i de la Selva. El perfil agrest de les roques i penya-segats que les envolten i les pinedes que gairebé arriben fins a la mar doten la Costa Brava d'una personalitat única. Entre els principals centres turístics hi ha les localitats de Roses, l'Escala, l'Estartit, Calonge, Blanes, Lloret de Mar, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols o Palamós, a més de les viles marineres de Cadaqués, Port de la Selva o Palafrugell.

La qualitat de les sorres i les aigües es veu reconeguda per les nombroses concessions de banderes blaves del litoral gironí. El respecte mediambiental s'ha demostrat també amb l'obtenció de la validació EMAS per diverses platges de les localitats de Roses i de Calonge-Sant Antoni. Així mateix, les platges de Calonge, Lloret de Mar i de Fenals han merescut el certificat “Q” de qualitat turística.
Cinc poblacions de la Costa Brava gaudeixen de la consideració de destinació de turisme familiar: Lloret de Mar, Calonge-Sant Antoni, Roses, Blanes i Torroella de Montgrí – L'Estartit.
Les Destinacions de Turisme Esportiu de l'àrea són Lloret de Mar (ciclisme, futbol, atletisme i esports col·lectius) i Castelló d'Empúries – Empuriabrava (paracaigudisme i futbol) al litoral i Banyoles – Pla de l'Estany (rem, piragüisme en aigües braves, natació, ciclisme, BTT, running i triatló) a l'interior. La Costa Brava compta amb 17 ports esportius i dues estacions nàutiques, la de L'Estartit i les Illes Medes i la de la Badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge.

Tipologies de pobles

Les primeres dades que es tenen de la presència humana a les comarques de Girona es remunten a 750.000 anys enrere, quan l'Homo Erectus es va instal·lar en el que avui en dia es coneix com jaciment del Puig d'en Roca, a Girona, i en el Cau del Duc, a Torroella de Montgrí. Des d'aleshores la presència de l'home a les nostres comarques ha estat constant: el de Cromanyó va substituir l'anterior i va adoptar una forma de vida basada en la cacera; més tard van arribar els ibers, amb les seves construccions fortificades i un sistema d'escriptura propi; després el poble grec va fundar la ciutat d'Emporion i la va convertir en un dels enclavaments comercials més importants del Mediterrani; a continuació, els romans van crear xarxes viàries que unien els pobles del seu domini. També es van instal·lar aquí les comunitats jueves que fugien de la destrucció de Jerusalem. Aquest constant flux de civilitzacions, cultures i creences ha influït en la fisonomia urbana de la majoria dels municipis i que permet identificar diferents tipologies de població a la Costa Brava.

Centres d'oci
Són nuclis o municipis del litoral que es caracteritzen per una alta especialització turística. La seva activitat econòmica fonamental i la seva raó d'ésser és el turisme; ofereixen una àmplia oferta d'allotjaments i concentren un elevat nombre d'activitats relacionades amb la diversió, com parcs aquàtics, restaurants, bars, pubs i discoteques. Els nuclis que conformen aquesta tipologia turística són a l'Alt Empordà, Roses i Empuriabrava, al Baix Empordà l'Estartit, Sant Antoni de Calonge i Platja d'Aro i a la Selva, Lloret de Mar.

Petits nuclis del litoral

 Es tracta generalment de pobles de petites dimensions ubicats en el litoral gironí que, tot i l'empenta del turisme, han sabut mantenir el seu caràcter de vila de litoral estretament unida al mar. Tenen una població resident inferior als 4000 habitants i el mar constitueix un element bàsic en l'harmonia del paisatge i el manteniment d'activitats i infraestructures marítimes, com la presència de llotges de peix, barraques de pescadors, casetes de banys, flotes pesqueres o elements propis de la cultura marinera. Els nuclis que conformen aquesta tipologia turística són a l'Alt Empordà, Portbou, Colera, Llançà, El Port de la Selva i Cadaqués, i al Baix Empordà, Palafrugell.
Viles del Mediterrani
 Conjunt de pobles situats a la costa gironina i, per tant, fortament influïts pel mar. Normalment, superen en nombre d'habitants la tipologia anterior. Tot i posseir una infraestructura turística considerable i ser destins habituals de vacances, no s'han especialitzat en turisme, sinó que mantenen una economia diversificada i una trama urbana ben definida. Són ciutats que s'han modelat al llarg de la història i que, actualment, són el centre d'un àmbit d'influència immediat. Amb franja marítima i una població superior als 5000 habitants que han crescut al voltant d'un nucli històric, són municipis que no depenen únicament del turisme i disposen d'una economia clarament diversificada; tanmateix, mantenen una àrea d'influència supramunicipal, reflectida en l'obligada mobilitat. Els nuclis que conformen aquesta tipologia turística són a l'Alt Empordà, l'Escala, al Baix Empordà, Palamós i Sant Feliu de Guíxols i a la Selva, Blanes.
Pobles de salut

Són municipis amb una certa tradició com a centre de salut i de repòs. Aquesta tradició està lligada al sector de l'aigua medicinal o mineral. Solen trobar-se en entorns naturals agradables i tranquils, i disposen d'una oferta hotelera que, en alguns casos, és també balneària. Els pobles que conformen aquesta tipologia tenen en comú:
  • Existència d'aigües medicinals i minerals de reconegut prestigi comercialitzades sota una marca de qualitat.
  • Tradició en el turisme de salut i de descans; és a dir, que antigament hagi existit o en l'actualitat existeixi una estació balneària, o que es generin fluxos de visitants atrets per les seves aigües o bé per la tranquil·litat del lloc.
  • Existència d'un cert nombre de places d'allotjament en hotels i balnearis del municipi o entorns immediats.
  • Qualitat del seu entorn, tant mediambiental com estètica.
Els nuclis que conformen aquesta tipologia turística a la Costa Brava són tots a la Selva: Sant Hilari Sacalm, Caldes de Malavella i Arbúcies.

Pobles amb encant
 Són nuclis de petites dimensions situats en un entorn rural i que destaquen per l'harmonia del seu conjunt, tant pel que fa a la superfície construïda com en la seva relació amb l'entorn natural. La principal característica comuna, és la inexistència d'elements contaminants que alterin la qualitat estètica del conjunt. En aquests casos, es valora la qualitat global del nucli més enllà de la presència d'elements singulars:
  • Es tracta de pobles situats en un entorn rural en comunió amb la trama urbana.
  • Nuclis de població reduïda amb un màxim de 2000 habitants (segons cens de 1996)
  • Llocs de destacada qualitat estètica valorada a partir de una trama urbana edificada que conforma una unitat coherent i consolidada, una edificació que segueix la mateixa línia arquitectònica, la inexistència d'elements que trenquin l'harmonia del conjunt i també que és tracta de nuclis que han sabut conservar un cert caràcter històric.
Els nuclis que conformen aquesta tipologia turística són, a l'Alt Empordà Sant Llorenç de la Muga, Maçanet de Cabrenys i Lladó, i al Baix Empordà Peratallada, Pals i Monells.

Nuclis amb personalitat històrica

 Són municipis i nuclis que concentren un gran nombre d'edificacions i elements arquitectònics de gran valor i interès històric i cultural. La característica comuna d'aquests nuclis és que, en conjunt, destaquen per la seva importància històrica. Són poblacions que conserven importants vestigis del passat i que han aconseguit convertir-se en un patrimoni de gran valor i capacitat d'atracció. Històrica i monumentalment, aquests nuclis entren dins la classificació sobre patrimoni històric, arquitectònic i monumental definida pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En aquest sentit hi han tres criteris que permeten accedir a aquesta tipologia:
  • o posseir dos o més monuments històric-artístics de caràcter nacional
  • o que tingui un monument històric-artístic de caràcter nacional i un conjunt històric-artístic
  • o que al nucli hi hagi un mínim de quatre monuments d'arquitectura militar.
Els nuclis que conformen aquesta tipologia turística són, a l'Alt Empordà, Castelló d'Empúries i Figueres, al Baix Empordà Torroella de Montgrí i Begur, al Gironès, Girona i a la Selva, Tossa de Mar.